Arena

Contempla com la mar s‘obri
responsable de regalar-te una mirada,
sent felicitat de no sentir-te infeliç,
ni que siga per un tros de pa al migdia,
per un temps d‘espera que no t‘esperaves
o per una cançó fugaç escoltada a la ràdio,
i deixat dur com estos infants de la platja
que esta vesprada corren inconscients
a l‘encalç dels ulls invisibles de l‘àngel
que, com no, també hui acabarà assassinat.
Mira com esbaren els seus peuets tendres
tatuant en l‘arena una última pregunta,
l‘alegria pura, la saliva i després la sang
que qualsevol dia hauran de necessitar.
Quin serà demà el nostre testament, dius.
No constestes coses que no saps preguntar.
Dis-me només les paraules que encara
no hem gosat dir perquè ja patim que l‘oblit
puga començar esta mateixa vesprada.

Una palla

«Es podría dir que ahir vaig fer l‘amor amb mi mateix. estava al llit ja estirat, fumant el “good night porro” i em vaig començar a posar calent. vaig estar molta estona fregant, tirant, amunt, avall, cap aqui, cap allà… quan vaig notar que estava a punt, vaig tallar la lleterada fent la pressió al punt just. no volía acabar tant depressa. l‘estava gaudint massa, i les coses que m‘agraden no vull que s‘acabin.»

Llegir més

Covard

A crits:

«A vore si ens entenem ja d‘una vegada, Josep… Una cosa és qui té la culpa i l‘altra qui té el poder. I sí, d‘acord, la culpa és tota d‘ells, però també el poder, i per això esta errada també l‘haurem de pagar nosaltres… No tenim més remei. Val? Ja t‘ha quedat clar?».

Claríssim.

Forat

Quins pardals t‘ixen de la boca
quan em convides indulgent
al temerari sacrifici quotidià
d‘enrolar-me a la deriva
amb la sal de la teua ombra
en aquest bes pietós i segrestat
del que diàriament paguem un rescat
en les fronteres de l‘amor
als mercaders dels somnis,
als contrabandistes del terror
i als traficants del bé.
Quins pardals t‘ixen de la boca
quan ells incrusten pòlisses i aranzels,
xecs, comptes i balanços generals,
quan argumenten com un déu
els avantatges o els inconvenients d‘arribar a ser
el que ningú mai no ha sigut;
precinten violència i sexe contra tots els dubtes
i, més encara, contra totes les estadístiques,
i erigeixen estàtues vanes perquè la seua memòria
administre esta història única on els morts
ja no esgrimeixen davant del món les seues ferides
ni repeteixen els seus ecos més d‘una vegada.
A tu t‘ixen pardals de la boca
quan crides i quan beses.
I a mi m‘agrada que així dure.
Jo els pose a viure esmolats
en els meus llavis abans que volen
en direcció a aquella illa anònima
que assagem sempre al peu
de la lletra, amb prodigiosa calma,
sense esperar res a canvi.

Gir

Quan el planeta
esdevinga amenaçat
pel descobriment històric
d‘un horitzó vertical,
em deixaré feliçment caure
crepuscle avall
fins a esborrar-me del mapa.
Cascades en els oceans,
gratacels condemnats
a exercir de ponts, rius
rebaixats a la condició
de font, esquelets tenaços
enfilant-se món amunt
per les vies del tren.
Tot panorama.
El món al revés
no millorarà la caiguda;
només en la pèrdua de l‘equilibri
la perfeccionem.

A la colònia residencial

«A vegades penso que esperem alguna cosa. Altres vegades penso que reposem… Que potser fem penitència? O és que en realitat som indòcils i desobedients?». El títol del blog és “A la colònia residencial”:

Jo necessito que em diguin les coses clarament, sobretot si són dolentes, i tinc el pressentiment que si mai passés, si mai succeís que en Franc s‘acabés cansant de mi de debò, potser no ho dirà per la compassió que li desperto: ell sap que jo no sabria valdre‘m sense ell. Algun cop he intentat parlar-li d‘això senzillament formulant preguntes, tal i com a mi m‘agrada, però ell em diu que no, que està molt bé al meu costat i que m‘estima molt.

El català de Múrcia

Vilaweb informa avui de l‘existència d‘aigua a Mart:

L‘ajuntament d‘Iecla ha demanat a l‘Acadèmia Valenciana de la Llengua l‘organització d‘un curs de català per als veïs de Raspai, una pedania de Iecla. És la primer vegada que una institució de Múrcia reconeix oficialment l‘existència dels catalanoparlants d‘El Carxe, una àrea habitada per unes dues mil persones. La proposta dels cursos, que ja estan preparant-se, va ser originada per una demanda d‘un vei del Carxe al Síndic de Greuges.

…però trobar aigua a Mart no ens salvarà de la sequera.