Cançó de l‘optimista

Alerta… De nit la policia espia els teus somnis
i hem descobert per fi les càmeres ocultes
penjades dels arbres, dins de les pomes
i de les figues, en els semàfors en roig
i en els fanals dels carrers, com si foren cucs
treballant a sou la refinada podridura de l‘univers.
Som ara gent insomne i secreta que lluita
contra els satèl·lits que tot ho saben
i contra els malsons que els uniformats
injecten a diari en el cervells dels nostres fills.
Ens amaguem com corcons dins de la nostra carn,
com un amor resumit, en un parell de cançons
que hem deixat de cantar i en dos llibres antics
que ningú ja reclama i que potser el temps
acabarà desintegrant. Almenys ens queda
encara un got de vi, les ganes de plorar
i, afortunadament, una valuosa desesperança.