«Dic les coses que vénen, van…»

Són sorprenents les mutacions de l‘agenda de temes dels mitjans de comunicació, sobretot l‘agenda de la premsa del poder, és a dir, la que compta. Anava jo distret entre les hostilitats d‘una OPA gasoelèctrica i l‘ordre de caça i captura de Bush a la senyoreta Katrina (destacada avui als guinyols canalplusencs), quan he començat a repassar els temetes més pregonats dels últims mesos. I he tornat a comprovar que sovint em fascinen alguns guadianes informatius, titulars que naixen, hivernen en una estranya cova i retornen qui sap si per a desaparéixer definitivament. És el cas, per exemple, de l‘escàndol de les Sicav o, si interessa a segons qui, el del Yakolev. De vegades, sent una espècie d’horror vacui en aquest sentit, perquè em falta, i pràcticament necessite, alguna notícia amb la qual ja m‘havia acostumat a viure com a dosi diària de patiment enllaunat. És el cas del terrorisme internacional, posem per cas. Ja el trobe a faltar, irracionalment. Em passava també això amb el pla Ibarretxe, que ha sigut reemplaçat en els últims dies pel reality show de l‘estatut de Catalunya.

Tractat pel qual s‘extermina una Constitució per a Europa
I ja que estem… Què passa amb el Tractat pel qual s‘establia una Constitució per a Europa? Collonades! s‘augurava, des del principi, l‘oblit i la desfeta. Se‘n recorda algú, d‘aquest tema? Novetats? La tele no diu ni mu. Ni Gabilondo ni Milà ni Francino, tots calladets, apretant el cul, per no parlar de la vora dreta del riu. No res. Que els eurodiputats no han tornat encara de les vacances…? I a mi què. És com si tots els països de la UE s‘hagueren posat d‘acord per a llançar el tractadet neocon al pou del silenci, no per neocon sinó per l‘oposició legítima de ciutadans europeus. Després del no de França i d‘holanda, aquest temeta ni tan sols s‘ha pogut batejar com a guadiana informatiu. Ha desaparegut. Tornarà? De moment, sembla que s‘ha esborrat del mapa mediàtic, si més no durant tot l‘estiu. Caput. I això que era tota una Constitució per a Europa, eh?

«Dic les coses que vénen, van,
tornen un dia, altre se‘n van,
l‘esperança de contraban.
»

V. A. Estellés
«Teoria i pràctica de la Flor Natural»
[del Llibre de meravelles]