Comença el ball de titelles

La presumpta detenció de Nasir Ayef, ex-vicepresident del Consell Nacional d‘iraq, per part dels soldats d‘eUA em sembla més bé un cop d‘efecte de cara als pretesos comicis de febrer en el país ocupat i no una ingènua ofensiva d‘alaui i de la resta de procònsols de Bush per a controlar qualsevol dissidència, que és el peix que hui ens està venent la premsa, sobretot la neocon. I dic presumpta perquè, en comptes d‘una detenció, segurament és alguna altra cosa disfressada d‘arrestament. O ni tan sols això. Un joc de mans i prou. No deixa de sorprendre que la notícia haja aparegut primer en els mitjans de comunicació més conservadors i que, encara hui, continue sent la mateixa premsa la que continua engreixant la trascendència de la informació. La setmana passada Ayef li va dir adéu, o fins aviat, al govern provisional d‘ayad Alaui per la seua «oposició a les matances de Faluya», d‘acord amb les declaracions d‘iyad Samarrai, portaveu del partit d‘ayef. l‘administració Bush encara no han donat cap explicació oficial. El temps ens dirà si estem parlant d‘un ball de titelles made in Hollywood o simplement, després de la pèrdua de Faluya, d‘un més que dubtós procés de legitimació basat en gestos dels sunites de cara a la galeria. En este últim cas, com s‘explicaria l‘existència de presos polítics tres mesos abans de la celebració de les eleccions iraquianes? Com explicar ja tantes coses? El fi justifica els mitjans. La funció justifica l‘òrgan. Homo homini lupus. Esta és la democràcia.