No vaig anar a l‘Alameda Palace, però m‘han contat que part del jurat, sobretot Anna Maria Moix, va preferir la proposta místico-social de Jaume Santandreu [1] (Manacor, 1938) a l‘existencialisme simbolista de Ramon Guillem [2] (Catarroja, 1959). Com la nit [3] i el dia [4]. Però el polifacètic [5] capellà d‘ERC no va ser finalment l‘escollit. Els membres del jurat del premi Octubre [6] de poesia “Vicent Andrés Estelles” (Vicenç Altaió, David Castillo, Marc Granell, Anna Maria Moix i Tònia Passola) esquivaren el salt al buit i guardonaren el llibre “més tranquil, més serè i més transparent” del bibliotecari catarrogí, titulat Celebració de la mirada. Recorde ara uns bons versos del llorejat: “Hi ha una part de mi que no és meua / com hi ha un vers trencat que no em pertany, / un ritme que no acobla, una síl·laba / que sempre és misteri.” (“Terra d‘aigua”, Edicions 62, Barcelona 1993).