Octubre

No vaig anar a l‘Alameda Palace, però m‘han contat que part del jurat, sobretot Anna Maria Moix, va preferir la proposta místico-social de Jaume Santandreu (Manacor, 1938) a l‘existencialisme simbolista de Ramon Guillem (Catarroja, 1959). Com la nit i el dia. Però el polifacètic capellà d‘ERC no va ser finalment l‘escollit. Els membres del jurat del premi Octubre de poesia “Vicent Andrés Estelles” (Vicenç Altaió, David Castillo, Marc Granell, Anna Maria Moix i Tònia Passola) esquivaren el salt al buit i guardonaren el llibre “més tranquil, més serè i més transparent” del bibliotecari catarrogí, titulat Celebració de la mirada. Recorde ara uns bons versos del llorejat: “Hi ha una part de mi que no és meua / com hi ha un vers trencat que no em pertany, / un ritme que no acobla, una síl·laba / que sempre és misteri.” (“Terra d‘aigua”, Edicions 62, Barcelona 1993).