Símbols

El Govern d‘Aragó està estudiant la possibilitat de modificar l‘escut de la seua bandera per tal de suprimir els “quatre caps tallats de moros” que representen, des de fa més de cinc segles, la conquesta d‘osca pel rei Pere I en 1096. La revisió gràfica de l‘escut es farà a petició de la comunitat islàmica de Saragossa, que havia reclamat moltes vegades la seua desaparició. El govern aragonés ha dit que podria aprofitar la reforma de l‘estatut per a introduir aquesta modificació en l‘escut de la bandera. Els quatre degollaments, que es troben en una de les quatre divisions de l‘escut, acompanyen a la creu de Sant Jordi i rememoren la batalla d‘Alcaraz.El president aragonés, Marcelino Iglesias, explicava que “aquest moment és ideal no només per a augmentar l‘autogovern, sinó també per a revisar els símbols”. Val.

escut

A la declaració li podríem donar la volta: “Aquest moment és ideal no només per a revisar els símbols, sinó també per a augmentar l‘autogovern”, …que era el tema, no? Ara bé, parlant de símbols, no hauríem grapejar tant la memòria fins a reduir-la a un pastisset apegalós. Perquè els degollaments de moros en un escut que té més de 500 anys no tenen per què ser interpretats com una violència contra la comunitat islàmica actual; també acompleixen a la perfecció la funció de recordar-nos la crueltat amb què aleshores va ser tractada aquella gent. Excloure‘ls de l‘escut implica també esborrar aquesta memòria. Parlem d‘història, per tant, i que jo sàpiga, actualment, els aragonesos no van tallant caps de moros pel carrers. Si jo fos musulmà, més greu em semblaria que passejaren la Pilarica per carrers públics i civils, i no em deixaren a mi resar al meu déu enmig d‘aquest mateix carrer. Em pregunte si d‘ací a poc els Moros i Cristians d‘Alcoi se repartirandemocràticament les victòries per tal que ningú s‘enfade, o si un home disfressat de Sant Jordi li regalarà una rosa a una musulmana en el dia del llibre.