Penjolls

«És una ocasió única per presentar-nos desvinculats de la cultura espanyola“.

És una de les declaracions d‘ernest Folch (director editorial d‘edicions 62) que la periodista Eva Piquer porta avui al subtítol de la notícia que explica el convit d‘honor a la Fira de Frankfurt que ha guanyat, per candidata, la cultura catalana. La cultura com a candidatura, un altre tema de tesi doctoral en física nuclear. Però al que anava… La memòria lliga personatges en principi incompatibles, perquè, ves a saber com, després de llegir les paraules de Folch, automàticament he recordat una altra declaració, però (que els déus em perdonen) d’Aznar: «La excepción cultural es el refugio de las culturas que están siendo derrotadas». «Culturas derrotadas» i «desvinculats de la cultura» són expressions que s‘assemblen tant que no he pogut evitar la connexió. Cara a cara: a un cantó del ring, pes pesat, tenim el feixisme (“excepción cultural”) d‘un expresident i, a l‘altre cantó, pes ploma, el victimisme (“ocasió única”) d‘un editor de llibres, fàcilment reversible, com una jaqueta, en autoodi. Per favor, que no aniria bé dir, simplement, sense penjolls ni llast, “és una gran ocasió per presentar la nostra literatura”?