Camí de tornada

Per fi he pogut tornar, encara que no mai es torna igual. Més que tornar, com diu el poeta Isidre Martínez i Marzo, és un camí de tornada… O de tronada, millor dit, perquè ha tronat molt, moltíssim aquesta setmana, al carrer i en casa. I ja que estava…, doncs li he fet alguns canvis al blog. No sé si és més navegable o si el vaixell té massa botons, però així és queda. Si jo fora malpensat, diria que les bases de dades no es trenquen a soles i que la mà d‘algun dimoni, o d‘algun sant, ha fet de les seues. Però com no sóc gens malpensat, dic que les bases de dades no es trenquen a soles. Sort que, de casualitat, fa un parell de setmanes vaig fer una còpia de seguretat del blog i l‘he pogut salvar de l‘incendi. De miracle. Com Acebes fa, tampoc jo descarte res, no, i menys quan l‘últim post era una crítica a l‘aBC. Hunorística, això sí, però sembla que algu no ho va entendre. Per tant, pel que puga ser, us recomane als qui sou poc dòcils amb determinats poders que prepareu còpies de seguretat periòdicament. I si sou dòcils, doncs també.