“El talante contra la lengua”

“La piel de Carod. El talante contra la lengua”. La pel·lícula de la setmana. Un curtmetratge, possiblement. Titula hui l‘aVUI que ERC amenaça amb retirar el suport al PSOE per haver dut el valencià com a “llengua oficial” a la UE: “ERC no es veu en condicions de recolzar governs que fan barbaritats com aquestes”, ha clamat Puigcercós. Paraules. En realitat, no sé jo si això és una “amenaça” o bé el desig, més o menys verinós, de la redactora de l‘aVUI, però en fi, en qualsevol cas, més enllà de les brofegades de cadascú, tinc ganes de confirmar el resultat de la reunió que aquest matí faran Zapatero i Carod Rovira. O Carod Rovira i Zapatero, és igual, no tinc manies. Primer, per comprovar si a ERC se li escapa (encara més) la força per la boca i, segon, per a constatar quina mena de “talante” és el del president espanyol.

Si els morts i les víctimes del terrorisme són rendibles políticament, per què no anaven a treure ara rendibilitat (encara més, encara més, fins a l‘esquelet) de jugar amb la unitat de la llengua… I, com sempre, la partida, el joc brut, no es celebra solament a Madrid.

Recomane:
“…quan del mugró matern la dolça llet bevíem”