Asimetries

En la última versió de la sarsuela titulada “La unidad de España”, els tres tenors del PSOE, Juan Carlos Rodríguez Ibarra, Manuel Chaves i José Bono, no van voler cantar la mateixa cançó, però la sarsuela és la mateixa. La de sempre. I no és que Chaves i Bono tinguen el desig d‘apropar-se als socialistes catalans, ni molt menys (uf!), sinó que han volgut allunyar-se de Rodríguez Ibarra, que és ben diferent. El cas és que l‘extremeny desentonà la setmana passada amb discurs “sensato” i “patriótico” contra les aspiracions autonòmiques de Pasqual Maragall, igual que ho va fer quan va proposar la prohibició de partits nacionalistes al Congrés dels Diputats. El debat “territorial” (una cosa que no té res a veure amb la reordenació del territori) deu ser això, doncs, uns que s‘ho passen d‘allò més bé dient que “la unidad se rompe” i uns altres que s‘ho passen millor encara dient que no, que no, que no.

Les simetries patriòtiques que reclama Ibarra, banderetes també de l‘anterior govern del PP, no solament desentonen. A més són impossibles. De fet, l‘asimetria autonòmica que Maragall explica no és cap revelació ni cap revolució (més voldria ell); no fa més que exhibir la constatació d‘una situació que es produeix des que existeix això que es diu “Estado espanyol”. És a dir, que si Madrid, o Navarra, són “simètrics” de Múrcia…, que baixe Déu i rese.

I no cal anar a Múrcia. Fa dos dies, el PSPV denunciava, en un informe publicat a Levante-EMV, que l‘ensenyament públic al País Valencià és més car que en altres parts de l‘Estat, on els pares han de pagar els llibres de text i on la construcció de nous col·legis i instituts és, per posar un cas, un 156% més cara del que aquestes mateixes instal·lacions costen a Extremadura. Un altre: l‘iES Pau Lledó (Castelló), un institut mitjanet tirant a menut, es va adjudicar per 5,25 milions d‘euros, el doble que a Galícia. En fi, que si això és la simetria…, ves a saber on estarà la identitat.