Nayaf

l‘iraq no existeix. Solament existeix Nayaf. Fa algunes setmanes que només es parla de Nayaf. La premsa ha abusat de l‘escala horitzontal, de l‘interlletrat. Estalvia energies i condensa les seues informacions al voltant d‘aquesta ciutat com si es tractara d‘un joc a tres bandes entre el govern titella iraquià, l‘aiatol·là Alí al-Sistani i “el clergue dissident”, Moqtada al-Sadr. És un Nayaf esquema, un Nayaf croquis, un Nayaf maqueta a escala d‘un Iraq fàcilment abarcable, contenible, informativament confortable. Còmode. Com si la resta del país no patira, com si la guerra, la invasió i l‘ocupació yanqui fora ja un conte que relata un avi al seu nét, com si els soldats nord-americans foren pur panorama.