Guerra amb estil

Durant la invasió de l‘iraq, tot i les presumptes amenaces dels Estats Units, Al-Jazeera ha sigut, de cara a l‘opinió pública occidental (si més no), un dels pocs canals de televisió del planeta que ha emès imatges d‘iraquians agonitzants i de captures de soldats de la coalició, rarament vistes en les pantalles d‘occident. Per als falcons de Washington ha sigut també la ferramenta més important dels resistents i/o terroristes per a anunciar la captura i/o decapitació d‘ostatges a l‘iraq.

Ara, aquest canal àrab de televisió per satèl·lit, en resposta (?) a les insistents acusacions per part dels Estats Units de donar una cobertura antiamericana de la guerra (bon joc de contraris?), ha informat de la creació d‘un llibre d‘estil que assegura -diu- un treball periodístic equànime i sensible. El canal de Qatar defensa en ell el seu dret a comunicar “la cara lletja de la guerra” (també sol dir-ho Le Monde, això), però que el nou codi busca equilibrar la balança i que pretén funcionar tant des del punt de vista occidental com des de l‘àrab quan considere la retransmissió d‘imatges sagnants i de violència.

El canal explica que vol tractar a la seua audiència “amb el degut respecte i dirigir tots els seus temes amb la deguda atenció per a presentar una imatge clara, objectiva i exacta de la realitat”. Que respectarà “els sentiments de les víctimes de la guerra, de les persecucions i de les catàstrofes, a les seues familiars, als seus espectadors i el dret a la intimitat” (també sol dir-ho El Mundo, això).

Res de nou, al capdavall. Tal com analitza el magnífic Miguel Ángel Bastenier, hui en el diari El Pais, Al-Jazeera farà exactament el mateix que fa la CNN; però, per fi, també amb un llibre d‘estil. Quina novetat!