- Salms - https://www.porcar.net -

Judeofòbia en l‘esquerra?

Pilar Rahola [1] escriu avui un article [2] en El Mundo [3] titulat “El antisemitismo español también late a la izquierda“, basat en la seua conferència [4]A favor d‘israel“, amb la qual ha fet una gira per tot el món. Llegint-la, em queda més clar que la seua mà esquerra no és la meua, perquè, evidentment, la meua és solament meua, igual que la dreta, i aquesta mena d‘autonomia de les idees em sembla que és una cosa que li costa d‘entendre a l‘excel·lent oradora. Encuriosit per la revolta i l‘energia amb què Rahola defensa [5] la necessitat de què la premsa europea siga més imparcial i equànime en el tractament del conflicte palestino-israelí, m‘he passat una bona estona llegint alguns dels textos i entrevistes relacionats amb el tema que d‘aquesta senyora s‘han anat disseminant per la xarxa. I m‘he trobat aquesta “joia [6]“:

Los de la izquierda española tenemos un problema real. En algunos aspectos somos los herederos de la Revolución Francesa; hemos sido influenciados por grandes ideólogos como Sartre y Camus y también por mayo del 68. En general, el pensamiento de la izquierda española viene de Francia. Francia es fundamentalmente anti-americana, de donde proviene nuestro anti-americanismo que por momentos bordea lo patológico, un anti-americanismo que es también anti-semitismo. Ello explica hasta un cierto punto que la izquierda española sea antisemita. Obviamente, la gente como yo tiene una gran dificultad con este estado de cosas. Creo que si la izquierda ha fallado como una gran ideología mundial, es porque la izquierda no consiguió romper con lo peor del pensamiento dogmático. La izquierda puede ser muy progresiva pero puede ser también muy dogmática. Infortunadamente, la izquierda se enamoró con dictadores infames como Pol Pot, Mao y Stalin y ahora está enamorada de Arafat. La izquierda debería ser crítica y antes que nada, auto-crítica” (Pilar Rahola).

El subratllat és meu. Perquè no em quadra. No és coherent l‘exigència d‘aprofundir en les causes del conflicte en l‘orient Mitjà amb l‘exposició tan simplificada que Rahola fa del posicionament de l‘esquerra. Si bé és cert que existeix una aversió generalitzada a les accions militars d‘israel i, certament, un discurs cohibit a l‘hora de condemnar els atacs suïcides dels palestins, això no significa que s‘estiga preparant un nou holocaust amb ajuda de socialistes i comunistes, tal com en algun moment es podria extreure de les paraules d‘aquesta dona. Caldria ser més cauts i reflexius, perquè si demanes equanimitat, cal que t‘expresses amb equanimitat. “Si la izquierda ha fallado como una gran ideología mundial, es porque la izquierda no consiguió romper con lo peor del pensamiento dogmático”, diu Rahola. Jo hi afegiria una altra frase: “Si l‘esquerra ha fracassat com a gran ideologia mundial, és perquè l‘esquerra ha desertat de posar en pràctica no solament el que pensa, sinó també, i sobretot, el que diu”.