31

el xiquet

Van a tocar les deu del matí.
Acabe de nàixer fa exactament 31 anys.
Aprofite el natalici per a acomiadar-me fins al setembre.
Aquest estiu he de plantar melons d‘alger.
Una abraçada.

Sudan

La violència en Darfur (Sudan) ja ha provocat, segons l‘oNU, la mort de més de 50 mil persones. Una tragèdia que els païssos més rics del món han començat a “mirar” amb una indeterminada, quasi fictícia, preocupació fa solament uns dies. Més d‘un milió de refugiats pateixen la misèria més absoluta, que ara s‘agreuja pel començament de la temporada de pluges. La Unió Europea i els Estats Units han dit que no descarten “la imposició de sancions” si el govern sudanés no du a terme el seu compromís de restablir la seguretat en la zona de Darfur. Però encara s‘ho estan pensant… En fi.

Les milícies àrabs, les Janjawid, presumptament protegides pel govern, estan acusades de perpetrar una neteja ètnica en Darfur i d‘haver comès genocidi contra la població negra d‘aquesta regió. La versió oficial diu que la violència a Sudan va començar quan dos grups rebels de tribus africanes de Darfur es van alçar en armes per a disputar amb agricultors àrabs la possessió de terres i de recursos naturals. Posteriorment, milicians àrabs van iniciar una letal campanya per a desallotjar als africans negres. Més d‘un milió de persones han estat desplaçades de les seues cases en aquesta regió en 17 mesos de conflicte, de les quals 200 mil s‘han refugiat en el país veí, al Txad. Més de dos milions de persones necessiten urgent atenció mèdica i alimentària.

El govern sudanés, en canvi, nega el genocidi i el suport a les milícies àrabs. Mentrestant, els treballadors humanitaris continuen tractant de distribuir provisions a més de 120.000 refugiats que van fugir al Txad. Altres esperen per a entrar als campaments, que ja ocupen unes 43.000 persones. De moment, ni s‘han aprovat pressupostos contundents d‘ajuda immediata ni s‘han aprovat ressolucions intimidatòries efectives. Els milicians no són els únics responsables del genocidi. També ho és nostre silenci. On és ara aquell “No a la guerra?”

Poesia d‘antologia

Sempre m‘acabe fent la mateixa pregunta: ¿per què al nostre país es publiquen tantes antologies de poesia? Bon punt de partida per a una tesi doctoral en psiquiatria catalana… Lapsus lingue… En filologia, en filologia catalana volia dir…

Espai vital

Estic en la platja llegint un llibre quan, de cop i volta, arriben tres generacions completes d‘una família de turistes francesos, potser belgues, que decideix acampar al costat de la meua tovalla. A mig metre. No em puc despistar: l‘avi ha estat a punt de clavar la seua ombrel·la en el meu pit. El meu nas arrufat no l‘intimida, però finalment opta per la retirada un parell de metres. No més. Mire al nord, mire al sud i mire a l‘oest: 100 metres de platja lliure, bellíssima, tranquila, desocupada, disponible per a acampar. Em pregunte què he fet jo per a merèixer això, aquesta invasió. Per favor, si no ho fa l‘oNU, que siga almenys el conveni de vigilants de la platja el que incloga el control de l‘ocupació de l‘espai vital.

Marcapassos

No m‘agradaria estar en la pell d‘un malalt del cor a qui li han implantat un marcapassos amb defectes de fabricació. Haurien de prendre nota els buròcrates de la sanitat valenciana i estatal de què, per a ser atesos, hem sigut capaços de suportar, durant molts anys, llarguíssimes cues en les diferents dependències de la Seguretat Social. Els ciutadans hem demostrat ser, vertaderament, uns pacients molt pacients (per no dir idiotes, davant de la galopant precarització de l‘assistència mèdica pública). Però, per favor, que no obliguen ara a la gent amb problemes cardíacs a obrir-se el pit més d‘una volta per a instal·lar marcapassos defectuosos. Això no pot rebre altre nom que el de tortura, tortura inconscient potser, però tortura al capdavall (si no homicidi). Catorze aparells fabricats per la mateixa empresa, la valenciana NeuroCor, han provocat «incidents» en l‘índia i han hagut de ser extirpats dels seus portadors. Ara Sanitat ha manat revisar i substituir els marcapasos amb defecte de 58 valencians, i s‘han d‘afegir els de Madrid (37), Catalunya (47), Andalusia (12), Extremadura (45) i Castella-Lleó (2), encara en observació. NeuroCor, en canvi, continua hui negant les irregularitats en un comunicat… “Un compromiso con la vida”, diu el lema de NeuroCor, “Commitment to life”. Navegant per Internet he trobat un dels models pressumptament deficients. Per cert, sembla que el marcapassos de Fraga no és de Neurocor.