Raça Any 2102 d.C.

Tant de temps
ens han somiat tal com
ja quasi som
que ara
ara que per fi es feliciten
de què ens ho han pensat tot
han decidit unànims
el nostre extermini.

Nova ordre
necessitada de condecoracions:
oblidar
qualsevol missatge pretèrit.

Els obrers nivells 1 i 2
serem ara els assassins,
ens declararem culpables.
I serem condemnats a mort.

Contra tot negaré
que m’han pensat escriure
aquestes paraules.

Feedback?

– Vosté rellisca?

– Doncs jo sovint esvare, però també he après a relliscar, de fet rellisco. Vol veure com rellisco? (…) I vosté, a veure vosté, sap esbarar?

– Mmmm, i això què és?

Als qui no he abraçat

Als qui no he abraçat
de tan estimats
tants anys sense saber-ho
aquest poema escric
més per dolor que per pura caritat
tant de temps fet fem des de les roses
tantes roses com hem fet
a posta temps per a un record que és oblit ja

Als qui no he abraçat
de tan estimats
de tants instants com fugiràs
raig a la finestra
del món que aboques
mires
als qui no he abraçat per falta
de candor per massa
candidesa o per tot allò no dit que sagna
i tanmateix perdura
si és que ja no ens ressucita
si és que ja no

l‘aznarisme

En Espanya, a finals del segle XIX, quan la policia era més brutal i els governs més tirànics i ineficaços, les bombes, més que un negoci o una forma de subversió, tenien l‘objectiu d‘acomplir estrictes actes de venjança per tortures en presons i sentències injustes. És el cas de l‘anarquisme, que va fer esclatar un dels seus primers artefactes l‘any 1891 contra l‘associació de patrons catalans. Barcelona va patir durant aquells anys una autèntica epidèmia d‘explosions. La col·laboració aleshores entre l‘anarquisme espanyol i l‘italià era continuat; prova de les relacions era el propi activisme d‘anarquistes italians en Catalunya.
Dijous passat es van desactivar tres cartes bomba dirigides al president de La Razón, Luis María Ansón, al periodista de La Cope, Federico Jiménez Losantos y al director d‘informatius d‘Antena 3. Encara no ha estat provat, però el Ministeri de l‘Interior va dir que els explosius enviats eren semblants als usats en unes altres ocasions per grups anarquistes. A això s‘ha d‘afegir el comunicat d‘un atemptat comès també contra una comissaria de Policia en Gènova (Itàlia) per un grup anarquista (FAI), que incloïa també amenaces contra el borbó, Juan Carlos I, prohibint-li al monarca viatjar a l‘esmentada ciutat per a veure partit de futbol entre Itàlia i Espanya el pròxim 28 d‘abril.
Fa nomès un parell d‘anys no podíem ni tan sols imaginar que l‘Estat espanyol arribaria al grau de violència que ara pateix. Patíem ja el terrorisme d‘ETA, que no és poc, però és que ara són tres els terrorismes que hem de fer front: el d‘ETA, l‘islamista i l‘anarquista, fenòmens impossibles d‘entendre sense els seus adversaris més directes: l‘espanyolisme, el neocolonialisme occidental cristià i l‘autoritarisme d‘arrel falangista. Fa por i ràbia pensar que les conseqüències de l‘aznarisme (que ha demostrat ser una altra forma de terror), no s‘han completat amb la seua pròpia caiguda.

Grup “Ansar” Al-Qaeda en Europa

Navegant per Internet m‘he trobat aquest grup de fotos (l‘últim inclòs), que pressumptament corresponen als líders de la xarxa d‘al Qaida en Europa. El nom d‘aquesta xarxa en és, curiosament, «Grupo Ansar Al Qaida», d‘acord amb la signatura del comunicat enviat per aquesta banda terrorista a la redacció del periòdic ultraconservador ABC, del qual us faig ara un extracte:

«Si no se satisfacen estas reivindicaciones, os declaramos la guerra, y juramos por Alá el Altísimo y Sublime que convertiremos vuestro país en un infierno y que haremos fluir vuestra sangre como ríos.
Esta se considera nuestra última advertencia al pueblo español y a su Gobierno.

Alá ayuda a quien le ayuda. Alá es Fuerte y Poderoso
La Paz sea sobre quien siga la Buena Dirección.»

ABU DUJANA AL AFGANI
GRUPO ANSAR
AL QAIDA EN EUROPA

Terror a tres bandes

A la violència del terrorisme “nacionalista” d‘eTA s‘ha afegit recentment el terrorisme “islamista” d‘al-Qaeda. Però no els tenim tots: per completar la llista ens faltava el terrorisme “anarquista”. Està per confirmar, però tot fa pensar que també el tenim. Sens dubte, serien fenòmens molt difícils d‘entendre sense la presència contundent en Espanya dels seus adversaris: l‘espanyolisme, el catolicisme i l‘autoritarisme. Ni els més pessimistes podien imaginar on estaríem després de vuit anys de política d‘ultradreta. Les conseqüències de l‘aznarisme no s‘han completat amb la seua caiguda.

Actualització
Acabe de llegir que un grup d‘anarquistes ha amenaçat al borbó. Després del que va passar ahir, la situació actual em fa pensar que possiblement existeix una connexió prou intensa entre grups anarquistes espanyols i italians.