Almodóvar

m‘agraden algunes de les seues pel·lícules, però no sóc fan del cinema de Pedro Almodóvar, oscaritzat director que la setmana passada va afirmar que “el PP va estar a punt de donar un colp d’Estat”. Se li podria rebatre que de vegades fa de quixot o salvapàtries, criticar-li certes postures respecte a conflictes d‘actualitat, o certs criteris que responen potser a uns estereotips propis d‘una determinada progressia que tant els agrada a uns com també posa nerviosos a uns altres. Ara bé, el linxament que ha patit des de la dreta i des d’una part de l’esquerra, és lamentable. Sorprén, sobretot, que molts dels que alegrement es van apuntar a la manifestació “espontània” la nit prèvia a les eleccions davant de les seus del PP denunciant manipulació informativa per part del Govern sobre l‘autoria dels atemptats de Madrid (recordem que també ho van anomenar “cop d‘estat informatiu”, que ho fou), hagen estat els mateixos que s‘arrapen de dalt a baix i posen a parir a un director de cinema que no va fer una altra cosa que emprar (bé o mal, això no és ara el cas) la seva pròpia llibertat d‘expressió.
“Tenemos que entender algo terrorífico. El PP estuvo a punto, el sábado a las doce de la noche, de provocar un Golpe de Estado. No quiero ser fino ni delicado. No se trata de tirar piedras, pero hay que ver cómo se ha ido el PP. Pero, por fin, volvemos a estar en una España democrática donde se puede hablar claro”, va dir Almodóvar.
¿Es pot parlar clar? ¿Sí? Si a algú li sembla malament el que va dir Almodòvar, que formule la querella, i punt final. El que passa és que ara ningú té el que s‘ha de tenir per a dur davant de la justícia, amb aquesta acusació de colp d’Estat, als màxims responsables del Govern en funcions. Així és el bipartidisme. Si el PP haguès guanyat les eleccions, Almodóvar seria una mena d’heroi de l‘esquerra. Ara ja no. Ara, Almodóvar, per al PSOE, és un imprudent que només parla sense fonaments.