Almodóvar

m‘agraden algunes de les seues pel·lícules, però no sóc fan del cinema d’Almodóvar. Se li podrien rebatre certes postures respecte a conflictes d‘actualitat, criteris que responen potser a uns estereotips propis d‘una determinada progressia que tant els agrada a uns com els posa nerviosos a uns altres. Ara bé, el linxament que està patint l‘home des de la dreta (PP), i des de l‘esquerra de la dreta (PSOE), és lamentable. És sorprenent, sobretot, que molts dels que alegrement es van apuntar a la manifestació “espontània” del dissabte a la nit davant de les seus del PP denunciant manipulació informativa per part del Govern sobre l‘autoria dels atemptats de Madrid (recordem que també ho van anomenar “cop d‘estat informatiu”, que ho fou), siguen ara els mateixos que s‘arrapen de dalt a baix i posen a parir a un director de cinema que no va fer una altra cosa que emprar (bé o mal, això no és ara el cas) la seva pròpia llibertat d‘expressió. Si a algú li sembla malament el que ha dit Almodòvar, que formule la querella, i punt final. El que passa és que ara ningú té el que s‘ha de tenir per a dur, amb aquesta acusació, als màxims responsables del Govern en funcions davant de la justícia. Així és el bipartidisme. Si el PP haguès guanyat les eleccions, Almodóvar seria l‘heroi de l‘esquerra. Ara ja no.