Dona amb cartrons

Úter
ja fossa,
la mire, em mira
i passa,
llunyana com una eternitat camina,
ni una sola lluna vola
ni tampoc sembla que l‘ajuda
a buidar tot el carrer
a buidar tota la nit
en contra de la felicitat
dels gats en contra
de la nit en contra
de qualsevol indulgència
independentment dels greus secrets
de la plusvalia o de qualsevol altra insistència
Al marge silencis
jauen
silencis que pugen
els únics
silencis que no són
si res no diuen
silencis
de tots els colors,
de totes les ràbies,
de tots somnis,
s‘abandonen a recordar-li
cartrò en mà
que té fam
propietat única
esperança
que una altra nit l‘obliga.