Oració

La meva vida és un mur. l‘aixeco entre tu i jo per a no veure‘t mai, per a no oirte mai, per a no tocar-te, no olorar-te, no voler-te, per a odiar-te tot sol, per a tancar la teua memòria, per tal que no em dones pena, perquè el teu dolor, la teua tristesa i la teua mort siguin solament teues, encara que te les regale jo, i perquè la teua sang no es barrege mai amb la meua quan arrasse els teus camps i ocupe les teues terres. t‘avise. Vés amb compte. Tinc en les meves mans el virus d‘una epidèmia molt pitjor que la fam en el món: aixecar murs. Sóc especialista, professional: la meua fe és un mur. La meua lluita és contra la paraula i el meu objectiu és edificar, rajola a rajola, el silenci més alt. La meua vida és un mur, la vida dels meus fills, dels meus germans, de la meua dona, la vida del meu poble és un mur. Si vols dir alguna cosa, emplena aquest formulari que es diu mass media. I no tinc por, perquè també la meua por és un mur. Déu és el meu protector i em fa lliure: tindré per això una casella preparada per a totes les preguntes que em vulgues fer. El meu nom és Herzl.

Inhumans

El Departament d‘estat dels EUA ha denunciat en el seu Informe Anual sobre Drets Humans que els maltractaments a les dones, el tràfic de prostitutes i les discriminacions salarials entre sexes continuen sent un problema en Espanya. En primer lloc em pregunte: i per què açò li importa ara i no abans al govern dels Estats Units? I segon: què fan els ianquis denunciant violacions de drets humans que es produeixen en uns altres estats del món quan, per posar un exemple, els propis EUA no han abolit encara la pena de mort? Per no parlar ja de Guantànamo! La hipocresia és més gran encara: en els EUA, les dones pateixen abusos físics cada 9 segons, i per si no m‘entenen, ho diré també en anglès: “A woman is physically abused every 9 seconds“.

Quan veig que els Estats Units fan aquesta mena d‘informes pels drets humans, no sé si riure o plorar. Imagine que, com que a Espanya hi ha dos terrorismes contundents, el d‘eTA i el domèstic, és possible que l‘imperi s‘estiga plantejant ara una ocupació de la piel de toro a l‘estil Bush: “si en la muntanya hi ha incendis, tallarem els arbres; així no hi haurà incendis”. No sap l‘imbècil, ni sembla que l‘interessa saber-ho, que quan més gran és el desert, més força té el foc. I el silenci.

Estan malalts, cada dia pitjor. I no ho saben.

La gràcia en el cul

Amb la publicitat que el PP i els seus mitjans de comunicacio li han donat a ETA durant aquestos dies, José María Aznar s‘ha comportat com si fos un terrorista més… Ho sent, no volia dir estrictament això; el que volia dir és que José Maria Aznar també és un terrorista, perquè provoca terror… No, no, perdó, perdó, en veritat el que volia dir que és que José Maria Aznar, com Bush i Blair, hauria de ser jutjat per mentider i genocida. No perdó, ho retire. No volia dir exactament això… Ho sent. És que he patit un lapsus… No, no era un lapsus, no, realment era una resposta a una provocació seua… No, no, quin cap el meu, en realitat era només una broma… En fi. No res. No facen cas. Que conste com si foren paraules no dites.

Contenció

Tu no ho saps.
Ni tampoc necessites saber-ho.
Que t‘estime.

Ni tan sols hauries de saber que et desitge.
Que et vull
i et reclame.
Tots els dies.
Totes les nits.
No ho saps. No ho saps tant
com em dol ara.
Ja.
No ho saps
ni ho sabràs mai.

Abans moriria que dir-te el meu nom,
la carícia.

Sense saber-se dura
així
el meu amor.

I tu
sense saber-ho.

I jo
sense tu.

Corea del Nord i Angola

Si totes les tropes espanyoles en Iraq (1.300 soldats, diuen) hagueren mort en combat, seria la notícia més important del dia. Però sembla que 3.000 víctimes en Corea del Nord no són tan importants com per a ser el principal titular de les portades. I és que no arriben ni tan sols als titulars d‘internacional les 5.000 famílies que han estat desallotjades en Angola durant els últims anys:

En els últims anys, milers de famílies que vivien en la capital d‘angola, Luanda, han estat expulsades de les seues cases. Si no s‘actua ara, hi poden haver més desallotjaments, no solament a Luanda sinó en tot el país.Durant la llarga guerra civil d‘angola, Luanda es va convertir en llar de centenars de milers de desplaçats interns. Moltes d‘aquestes famílies, a causa de la falta d‘habitatges, es van veure obligades a construir les seues pròpies cases en qualsevol parcel·la de terra disponible. No obstant això, la fi de la guerra ha conduït a un augment de la pressió sobre terrenys de primera qualitat per part d‘elits locals i empreses internacionals.

En els últims anys aquestes pressions han propiciat el desallotjament forçat dels seus habitatges de més de 5.000 famílies. Aquestos desallotjaments han estat violents en molts casos. A cap de les famílies se li ha ofert una indemnització; només a algunes se‘ls ha ofert un allotjament alternatiu. La majoria s‘han vist obligades a viure en tendes de campanya o en cases allunyades dels seus llocs de treball o escoles.

Cal posar fi a aquests desallotjaments forçosos.

l‘assemblea Nacional d‘angola es disposa a debatre una Constitució revisada. És imprescindible que el dret a no ser desallotjat per la força i el dret a un habitatge adequat es consagren en aquesta nova Constitució, i que s‘aproven lleis sobre la terra i altres disposicions legals pertinents per a protegir aquestos drets.

Llegir +

Aigües

Aigües amb la conciència amb què escrius.
Que la teua violència no sap ja existir
perquè tota causa l‘hem proclamada la més pura i justa si no
sublim.
Aigües amb tu, enemic,
que de l‘amor i de l‘odi
m‘has exhibit romanticismes de flor o florida
pena.
Aigües amb mi,
amb mi, l‘estimat
adversari
que una altra nit ha volgut saber morir-se
sense aconseguir-ho i, encara més,
sense saber-ho.
Aigües amb la tristesa
i més aigües encara
amb l‘alegria
aigües, aigües
que són fa molts anys
un joc d‘infants
a un pati vell
que tampoc es deixa ja inventar.

Campanya militar

El diari La Razón publica avui aquesta portada:

Val. Ja que la llibertat d‘expressió queda reduïda a això.
Continuem:

Què era el Pacte Antiterrorista? O és que era un Pacte Terrorista?

Recomane l’article d‘antoni Segura avui en “El Periòdico”, on molt encertadament escriu: “El comunicat d‘eTA persegueix un objectiu clar i contundent. Tancar qualsevol possibilitat de canvi polític després del 14 de març i assegurar-se que el model del tripartit català no es convertirà en un referent alternatiu al model d‘estat i de política del PP. La càrrega de profunditat llançada per ETA apunta directament al Govern de Catalunya, ja que es podia erigir en el referent d‘una nova forma de fer política basada en el pacte, el consens i el diàleg entre forces polítiques diferents però disposades a entendre‘s per fer possible un model de convivència i d‘encaix de les nacionalitats històriques a l‘estat espanyol diferent del que defensa el PP.