Espanyes i campanyes

Oficialment no estem encara en campanya electoral, però no farà falta ara insistir massa en el fet de què ja portem un any patint-la. Durant aquests pròxims mesos es ressucitarà amb més intensitat i mercadotècnia que mai, des que estem en democràcia, la vella i falaç confrontació de les dues espanyes, almenys, com a mínim, fins al dia de la votació (després ja veurem), no solament perquè així li interessa al partit que ara es troba en el govern d l’Estat, sinó perquè així també (sí, sí, també) li interessa a part de l’oposició. Al capdavall, tant el PP com el PSOE necessiten mantenir aqueix statu quo del bipartidisme que els garanteix tantes i tantes coses, encara que la degeneració de les seues pràctiques polítiques ens aboquen a un bel·licisme verbal del tot insuportable.El fet és que mentre es parla d’açò i d’allò no es parla d’altres coses que a molts ens interessen molt i més.
M’explique. Tant l’extremada confrontació entre la dreta espanyola i la basca, com les reiterades i violentes agressions del govern espanyol contra el govern tripartit de Catalunya, té, entre altres objectius, la d’ocultar el debat social, és a dir, deixar de banda, minimitzar les propostes serioses sobre sanitat, educació i cultura. Aquestes no semblen ser qüestions prioritàries perquè ja, des de fa mesos, s’ha marcat que el temes de l’agenda dels mitjans de comunicació, és a dir, allò que més ha d’importar a l’opinió publicada, (que no la pública) són i hauran de ser les constitucions, les reformes de codis, els estatuts; uns papers certament molt honorables que, si bé es necessari posar damunt la taula, no haurien d’injectarse per la vena de la ciutadania, fins al punt d’eclipsar per complet el debat social. Parlar i parlar és barat, però construir hospitals, escoles i biblioteques no ho és, i sembla que no formaran part del marquetin dels discursos de la pròxima campanya electoral.