«Conduir mata»

Fa ja unes quantes setmanes que entrà en vigor a l’Estat espanyol la norma europea que obliga als fabricants i distribuidors de tabac a imprimir en les caixes i en els cartons del seu producte tota mena d’advertències de l’estil “Fumar mata”… Com si el fumador no tinguès ja prou present la paraula càncer cada vegada que s’encén un cigarret! Però val. Imaginem per un moment que realment l’Estat es preocupa moltíssim per la nostra salut, i suposem també que, per un moment, es pugue amagar la carcallada que provoca aquesta mena de suposicions. Si acceptem la suposició, també hauríem de tenir el dret d’exigir a l’Estat que, per fi, obligue a les multinacionals fabricants d’automòbils a què en els seus anuncis i, a més, escrit en lletres ben grans (fosforescents si és de nit), i sobre el capó de cada cotxe, el mateix missatge en una altra versió: “Conduir mata”.
Durant l’estiu passat van morir un total de 851 persones per accident de tràfic en les carreteres ibèriques. No crec jo que n’hagen mort tantes per càncer de pulmó o d’una altra malatia derivada de la inhalació de la química evidentment manipulada que en l’actualitat és el tabac. És més: la persona que s’està morint conscient de què fumant s’ha estat jugant la vida, sabia a priori que existia la probabilitat de tan sobtada mort; per contra, la persona que mor per accident de tràfic ho fa, com la mateixa paraula expressa, accidentalment, com una possibilitat remota, per més que pensara que això puguès succeir-li algun dia. Es diria que la mort per tabac és causal, o sobre tot causal, mentre que la mort per accident de tràfic és casual, o sobretot casual. En tot cas, açò del tabac és un clar exemple del fracàs de l’educació en salut, i no crec que la repressió siga la millor forma de garantir-la entre la ciutadania.