Epidèmia de publicitat

Em té preocupat que semble preocupar-se tant l‘Estat per una cosa estranya que ha volgut anomenar “Epidèmia de sedentarisme”, contra la qual ha preparat una “campanya educativa”, és a dir, concretem: una campanya publicitària. ¿Per què l‘anomenen “educativa” quan volen dir “publicitària”? El lema de la campanya és “¡Cuídalo!”, en referència al cos de la ciutadania, un lema que, de fet, ja es difon, ja és massivament publicitat en ràdio, premsa, televisió i Internet. Però la campanya oblida per complet, no diu absolutament res de les aules escolars, de l‘edició de llibres orientatius, de la investigació universitària en nutrició humana o de realitzar una programació intensiva al respecte en tots els mitjans de comunicació pública. ¿Per què, si la idea és educar sobre aquest assumpte, no es reforça els temari sobre alimentació en els programes d‘educació básica, en els infants? Per què no es gasten els nostres diners en promoure l‘excel·lent dieta mediterrània si vertaderament allò que es vol és una població en forma? És lamentable, i és el de sempre: a aquest govern no li importa gens ni mica l‘educació. Només l‘interessa la publicitat que els permet lluir la corbata, una publicitat que, com ha demostrat en campanyes anteriors (treball, incendis, pensions…), acompleix una funció doble: per una banda, rentar la seua imatge davant de la societat, els seus potencials el·lectors, dient-los “mireu com i quant ens preocupem per la vostra salut, per la vostra vida”, i d‘altra banda, provoquen l‘ingrès d‘impressionants beneficis per publicitat en aquells mitjans de comunicació amics del govern del PP, als quals se‘ls atorga, amb aquesta subtil maniobra, una major quota de mercat que a la premsa opositora. I a tot això ho anomenen “campanya educativa”. Val… D‘acord… Però de qui és el sedentarisme?