- Salms - http://www.porcar.net -

Nuclear

Molt curiosament, si seguim la informació planetària, la paraula “nuclear” encadena actualment dos conflictes internacionals que, en principi, no haurien de tenir cap connexió. Bé, una connexió si tenen: els Estats Units són protagonistes en les dues pel.lícules: amenaça Irak, acusant-lo d’amagar armes químiques i nuclears; i suspénl’enviament de petroli a Corea, acusant-la també de reactivar les seues centrals nuclears. Sembla així que l’energia nuclear ocupa un lloc preferent entre els arguments que els EUA empren per a suportar les seues accions de política internacional. ¿Per què? Sorprén l’alarma difosa sobre la possessió d’aquesta energiaquan són els propis EUA i Europa els primers a potenciar-la. Corea del Nord preserva un dels últims règims comunistes i disposa de gran capacitat —diuen— per a produir plutoni, però el país passa fam i mort. Els EUA no semblen, doncs, ser molt convincents. La indústria nuclear s’inicià en els anys 50 del segle passat i madurà en els 70, gràcies en part a la primera (73) i segona crisi del petroli (79). Els païssos industrialitzats van comprendre que els petroli o el gas podien acabar-se, però fou la necessitat de no tenir polítiques energètiques depenents de la importació allò que accelerà la construcció de reactors nuclears. Aquestos reactors es troben en centrals nuclears que són plantes de producció d’electricitat. Per a generar energia empren combustible nuclear nou o reciclat, i gran part d’aquest combustible es reacondiciona en…, endevinen on…., en La Hague, Xeburg, França. Curiós. I saben a quines plantes de electricitat alimenta? A les d’Alemanya, Bèlgica, Suïssa, Holanda i la pròpia França. 56 reactors encenen 8 bombetes de llum de cada 10 de tot el país, i el reprocessament permet recuperar el 97% dels materials (urani i plutoni). Pregunta: i quines empreses s’encarreguen d’això: una francesa, la Cogema, i l’altra… ¿ho endevinen?, és britànica, la BNFL. En competència directa. ¿Què està passant en Corea i en Irak? Què se’ns amaga des dels governs europeus i des dels EUA? Tot sembla massa “nuclear”, no?