Si en les pròximes eleccions guanyarà Aznar o Zapatero, si la bandera es més gran o més menuda, o si els cuartels accepten la convivència de parelles homosexuals, són temes de la premsa que poca importància semblarien tenir al costat de temes de major impacte social i humà, com és el cas del treball infantil. Cert que cada tema periodístic té els seus nivells d’exposició pública, però queda clar que aquells assumptes haurien d’arraconar-se en columnetes com aquesta quan s’evidencia que 250 milions d’infants d’entre cinc i catorze anys treballen forçats d’una o altra manera en païssos del segon, del tercer i del quart món. Quan escoltem que tal o qual companyia ha muntat una fàbrica en un país asiàtic, hauríem de recordar que el 60% d’aquestos xiquets (150 milions) es troben en Àsia, que un t,30% en Àfrica i que al voltant del 10% en Amèrica Llatina. L’agricultura, la indústria, el treball domèstic, l’explotació sexual i el tràfic de menors són dolor, cada dia i cada nit, de milions d’infants que no tenen a ningú a qui encomanar-se, ni tan sols a les seues pròpies famílies, que al.leguen necessitat i falta de diners quan esclavitzen als seus fills. Durant el campionat mundial de Xapó i Korea ningú, des del primer món va fer campanya contra el cosit de pilotes de futbol que feien i fan milers d’infants de Pakistan i de la Índia. Bnagladesh, Bolívia, Brasil, Colòmbia, Costa Rica, Egipte, El Salvador, Guatemala, Kènia, Nepal, Nicaragua, Tailàndia… Un total aproximat de 30 païssos concentren un alt percentatge d’abús laborali sexual sobre els xiquets. Aquesta concentració de l’explotació infantil en determinats païssos demostra l’existència de xarxes «dures» de comerç internacional que cerquen rendibilitat als seus negocis prenent com a base la mà d’obra infantil i barata. Això apunta també al fet d’una connivència entre el governs del primer món i les companyies que esclavitzen els xiquets.