- Salms - https://www.porcar.net -

I per què Salms?

Aquest quadern electrodomèstic, bitàcola o blog [1] porta el nom de Salms igual que podria tenir el de Meditacions, Reflexions o Notes. Vull evitar amb això que algun lector es deixe dur a engany en relació als continguts d‘aquest quadern, que evidentment no és “religiós” ni addicte a cap creença. Ben al contrari, en tot cas. La paraula salm ha estat molts segles segrestada pel gremi dels capellans, que tractaven de lloar amb la seua lectura bíblica una cosa empíricament desconeguda i històricament ubiqua anomenada Déu. El monoteïsme bíblic es construeix sobre materials d’antigues religions politeistes, sobretot en tot allò referit a festes i rituals celebrats d‘acord amb els models arquetípics de correlació entre cel i terra. De la mateixa manera, la religió d‘Israel neix a partir d‘experiències molt personals en instants de dol o de glòria, així com de tota una història col·lectiva que té origen en l‘esclavatge i posterior alliberament d‘Egipte, cosa que generà una simbologia pròpia amb funcions sovint polítiques molt determinades. Totes aquestes experiències tenen la seua reflexió i expressió poètica en els salms, molts d‘ells de caràcter extralitúrgic, d‘un laicisme evident (si m’és permès emprar aquesta terminologia per a un temps històric en el qual el laicisme era una paraula com a mínim estranya, si no inexistent). Molts d‘aquests salms foren introduïts després, òbviament sense demanar cap permís (i segurament molt tocats i retocats), en les funcions [2] del culte, i recollits bíblicament amb el nom de Llibre dels Salms (o Salteri [3], en grec). En fi, que Jacint Verdaguer [4] em guard de no haver errat massa en el moment d‘escollir aquest monosíl·lab com a títol d‘aquest weblog, si bé m’agradaria deixar clar que, en cas d’anar a una illa deserta, abans abans m’emportaria el Llibre de meravelles de Vicent Andrés Estellés [5] que –amb tots els meus respectes– el Canigó. Per cert, el poeta de Burjassot té uns versos que diuen (més o menys, cite de memòria): «Només els salms perduren, creuant els segles i els païssos, només els salms perduren i tocaràs mare en el salm».